10 Preguntes i respostes sobre el glaucoma.
1.Què és el glaucoma?
El glaucoma és un grup de
malalties oculars relacionades amb un augment de la pressió del ull en les que
es produeix una atròfia del nervi òptic amb una pèrdua progressiva del camp
visual.
Aquesta pèrdua de camp visual pot
passar desapercebuda en les fases inicials i, si no es tracta, pot ocasionar
una disminució de visió severa o inclús, la ceguesa. Es tracta habitualment
d’una malaltia bilateral, encara
que amb freqüència la afectació és més
important en un ull que en el altre.
2.Tots els glaucomes son iguals?
D’una manera senzilla podem diferenciar
quatre tipus de glaucoma:
Glaucoma congènit: ja
existeix en el moment de néixer. Afecta a 1 de cada 10000-18000 nadons, i es deu habitualment a malformacions
congènites del ull.
Glaucoma agut: és un
augment important i sobtat de la pressió intraocular (PIO) per un tancament
brusc del drenatge o sortida de humor aquós a través del angle format entre el
iris i la còrnia. Sol donar-se en pacients hipermetrops o amb cataractes
avançades. Es pot prevenir realitzant un
tractament amb làser (iridotomia) que es un forat en la part perifèrica del
iris que permet restablir la correcta circulació del humor aquós (líquid que hi ha al interior del ull). Amb
freqüència es presenta després del tractament amb alguns medicaments com
antidepressius, fàrmacs per tractar pèrdues d’orina, gotes per a dilatar la pupil·la...per el que pot
resultar útil consultar amb el oftalmòleg en el cas que li sigui prescrit alguns
d’aquests fàrmacs.
Glaucoma crònic: és el
mes habitual, i es la causa més freqüent de ceguesa irreversible en
l’actualitat. Afecta en tot el món a un 3.5-4% de la població entre els 40 i 80
anys. A diferència del glaucoma no es pot prevenir amb tractaments com l
’iridotomia, per el que la seva detecció en fases primerenques és especialment
important.
Glaucomes secundaris: son
freqüents i es presenten habitualment desprès de l’administració de medicaments
com la cortisona en les seves diferents formes (col·liris, pomades, comprimits,
infiltracions) , com a resposta a infeccions del ull , en el curs d’altres
malalties oculars com les uveïtis o les trombosis venoses retinianes, o desprès
d’una intervenció quirúrgica ocular.
3.Quina és la causa del glaucoma crònic?
No es coneix exactament la causa
de la malaltia i cada cop hi ha més evidència de que existeix més d’un factor
implicat. Les causes que es consideren més probables son:
Dany directe a les cèl·lules
nervioses de la retina per una pressió intraocular alta. El augment de PIO
seria degut a una dificultat del drenatge del humor aquós a través del angle
camerular.
Falta de rec sanguini degut a un
sistema circulatori deteriorat per l’edat o la arteriosclerosi, entre altres
factors.
Dany de tipus degeneratiu en les
cèl·lules nervioses a nivell del nervi òptic.
4.Quines malalties o situacions afavoreixen el
desenvolupament del glaucoma crònic?
Existeixen una sèrie de factors
de risc que determinen la aparició de un glaucoma, així com la seva velocitat
de progressió. Entre elles es troben:
Edat: és més freqüent a mida que ens fem grans, especialment a
partir dels 60 anys.
Malalties com la diabetis
La raça negra
La alta miopia
Antecedents familiars de glaucoma
Alteracions de la circulació (pressió arterial molt baixa, migranya,
malaltia de Raynaud )
La valoració del risc del seu
glaucoma la realitzarà el seu oftalmòleg
5.Com puc saber si tinc o no glaucoma?
El diagnòstic de glaucoma ho realitza el oftalmòleg després
de realitzar una historia clínica i una posterior exploració. Per a confirmar
el diagnòstic i veure si la malaltia està o no en una fase avançada, es necessita la realització d’unes
proves específiques com la gonioscòpia,
paquimetria corneal, campimetria computeritzada, estudi estructural del
nervi òptic mitjançant OCT.
En funció dels resultats, la
valoració de la seva historia clínica i els antecedents es realitza el
diagnòstic i es recomana un tractament si es considera necessari, i se indica
quan es necessari tornar a veure al pacient.
6.Tinc antecedents familiars de glaucoma. Què
puc fer per a detectar la malaltia i a
partir de quina edat?
El seu oftalmòleg li explicarà
que els antecedents familiars de glaucoma augmenten de forma important el risc
de patir la malaltia. En aquest grup de pacients podria ser recomanable
realitzar una primera visita amb l’oftalmòleg al voltant dels 40-45 anys.
En aquesta visita es realitzen
les exploracions i proves necessàries i
es recomanarà la pauta per les visites posteriors. Aquesta visita de seguiment
pot ser cada any ( o inclús abans) en
els casos en els que es considera el pacient com d’alt risc de evolució a
glaucoma, o bé cada 2-3 anys en els casos en que es consideri que el risc és
baix. A mesura que els pacients es fan majors, les visites solen ser més
freqüents.
7.No tinc antecedents familiars de glaucoma ni
factors de risc dels abans mencionats. No necessito fer-me cap revisió
oftalmològica?
Es recomana que els adults sense
antecedents ni factors de risc visitin al seu oftalmòleg al voltant dels 40
anys. Des de aquest moment se aconsella una visita cada 2-4 anys fins als 54
anys, i a partir d’aquesta edat cada 1-3 anys fins als 65.Des de aquell moment
la necessitat de visites se individualitzarà
en funció de es condicions de cada pacient i de la aparició d’altres
malalties típiques de les edats més avançades (cataractes, degeneració macular
senil etc..).En qualsevol cas serà el seu oftalmòleg qui li indiqui la
freqüència de les seves visites.
8.La meva visió es bona. Encara així puc tenir
un glaucoma?
Un pacient amb un glaucoma
avançat pot tenir una agudesa visual o qualitat de visió aparentment bona. El
dany associat al glaucoma no afecta d’entrada a la agudesa visual, sinó al camp
visual o visió perifèrica.
Una persona sana te un camp de
visió que, des de el seu costat esquerra fins al dret, arriba uns 190 graus. A
mesura que el glaucoma avança, aquest camp es redueix i en casos avançats
solament veuríem les coses que tenim al davant i no als costats. Es el moment
en que típicament es comença a tenir problemes per a conduir o aparcar, ja que
s’ha de girar més el cap per a veure coses que abans es veien per la cua del
ull, o bé nota que cada més ens dona cops amb el marc de les portes.
En etapes finals els pacients amb
glaucoma avançat tan sols mantenen una visió
en tub d’escopeta, sols veuen una part molt petita del camp visual
central, encara que aquest camp romanent els permet poder veure les lletres utilitzades per a mesurar
la agudesa visual. El oftalmòleg valorarà la possible afectació del seu camp
visual.
9.M’han trobat la pressió intraocular alta. Tinc
glaucoma?
De forma habitual els nivells de
PIO alta son típics del glaucoma. Així i tot, una mateixa PIO no afecta per
igual a totes les persones. Existeix un nombrós grup de pacients que tenen
nivells de PIO altes superiors a 20-21mmHg però que no desenvolupen les
alteracions típiques del glaucoma en el fons d’ull ni en el camp visual.
Aquests pacients se anomenen “hipertensos oculars”. En funció del càlcul de
risc de que la malaltia pugui progressar o no cap a un veritable glaucoma (
antecedents familiars i personals, estat del nervi òptic, campimetria, gruix
corneal, etc..) es pot necessitar tractament , especialment si la pressió intraocular és molt alta o es
detecta progressió en el camp visual o en el estudi del fons d’ull. Son
pacients sospitosos de poder desenvolupar un glaucoma i per tant necessiten un
control periòdic estricte .
Encara que la pressió intraocular
alta és un dels elements més típics del
glaucoma, existeixen casos poc freqüents de la malaltia en els que la pressió
intraocular es normal o inclús baixa. Per això, el diagnòstic precoç del
glaucoma no s’ha de realitzar únicament mesurant la pressió intraocular, sinó realitzant una
exploració oftalmològica complerta que ha d’incloure la realització d’un fons
d’ull amb visualització directa del nervi òptic i les proves complementaries
que es considerin oportunes.
10.La pressió intraocular és la mateixa durant
tot el dia?
En persones sanes els valors de
la pressió intraocular no son constants sinó que varien al llarg del dia.
Tendeixen a ser més altes a primera hora del matí per disminuir durant el dia i
tornar ha aixecar-se per la nit. Aquestes variacions son significatives, i de
vegades poden arribar a ser de 8 mmHg de diferència entre dues mesures. Per
tant, resulta imprescindible tenir en compte:
La hora a la que es realitzen les
mesures de PIO. Les variacions al llarg del dia seran considerades per
l’oftalmòleg a l’hora de prendre decisions clíniques ( per exemple canviar una medicació)
Idealment les diferents mesures haurien de ser
realitzades en hores similars.
En alguns pacients pot ser útil
realitzar mesures en diferents dies i hores.
La hora de administrar les
gotes per a baixar la pressió és important. Per exemple, si les gotes es posen
a les 8 del matí i la visita és a les 8,30, és possible que encara no hagin fet
efecte i la PIO surti més alta del que realment està al llarg del dia.
