diumenge, 1 de març del 2020

10 preguntes i respostes sobre el glaucoma

10 Preguntes i respostes sobre el glaucoma.

1.Què és el glaucoma?

El glaucoma és un grup de malalties oculars relacionades amb un augment de la pressió del ull en les que es produeix una atròfia del nervi òptic amb una pèrdua progressiva del camp visual.
Aquesta pèrdua de camp visual pot passar desapercebuda en les fases inicials i, si no es tracta, pot ocasionar una disminució de visió severa o inclús, la ceguesa. Es tracta habitualment d’una malaltia  bilateral, encara que  amb freqüència la afectació és més important en un ull que en el altre.

2.Tots els glaucomes son iguals?


D’una manera senzilla podem diferenciar quatre tipus de glaucoma:
Glaucoma congènit: ja existeix en el moment de néixer. Afecta a 1 de cada 10000-18000  nadons, i es deu habitualment a malformacions congènites del ull.
Glaucoma agut: és un augment important i sobtat de la pressió intraocular (PIO) per un tancament brusc del drenatge o sortida de humor aquós a través del angle format entre el iris i la còrnia. Sol donar-se en pacients hipermetrops o amb cataractes avançades. Es pot prevenir  realitzant un tractament amb làser (iridotomia) que es un forat en la part perifèrica del iris que permet restablir la correcta circulació del humor aquós  (líquid que hi ha al interior del ull). Amb freqüència es presenta després del tractament amb alguns medicaments com antidepressius, fàrmacs per tractar pèrdues d’orina, gotes  per a dilatar la pupil·la...per el que pot resultar útil consultar amb el oftalmòleg en el cas que li sigui prescrit alguns d’aquests fàrmacs.
Glaucoma crònic: és el mes habitual, i es la causa més freqüent de ceguesa irreversible en l’actualitat. Afecta en tot el món a un 3.5-4% de la població entre els 40 i 80 anys. A diferència del glaucoma no es pot prevenir amb tractaments com l ’iridotomia, per el que la seva detecció en fases primerenques és especialment important.
Glaucomes secundaris: son freqüents i es presenten habitualment desprès de l’administració de medicaments com la cortisona en les seves diferents formes (col·liris, pomades, comprimits, infiltracions) , com a resposta a infeccions del ull , en el curs d’altres malalties oculars com les uveïtis o les trombosis venoses retinianes, o desprès d’una intervenció quirúrgica ocular.

3.Quina és la causa del glaucoma crònic?

No es coneix exactament la causa de la malaltia i cada cop hi ha més evidència de que existeix més d’un factor implicat. Les causes que es consideren més probables son:
Dany directe a les cèl·lules nervioses de la retina per una pressió intraocular alta. El augment de PIO seria degut a una dificultat del drenatge del humor aquós a través del angle camerular.
Falta de rec sanguini degut a un sistema circulatori deteriorat per l’edat o la arteriosclerosi, entre altres factors.
Dany de tipus degeneratiu en les cèl·lules nervioses a nivell del nervi òptic.

4.Quines malalties o situacions afavoreixen el desenvolupament del glaucoma crònic?

Existeixen una sèrie de factors de risc que determinen la aparició de un glaucoma, així com la seva velocitat de progressió. Entre elles es troben:
Edat: és més freqüent  a mida que ens fem grans, especialment a partir dels 60 anys.
Malalties com la diabetis
La raça negra
La alta miopia
Antecedents familiars de glaucoma
Alteracions de la circulació  (pressió arterial molt baixa, migranya, malaltia de Raynaud )
La valoració del risc del seu glaucoma la realitzarà el seu oftalmòleg

5.Com puc saber si tinc o no glaucoma?

El diagnòstic  de glaucoma ho realitza el oftalmòleg després de realitzar una historia clínica i una posterior exploració. Per a confirmar el diagnòstic i veure si la malaltia està o no en una fase  avançada, es necessita la realització d’unes proves específiques com la gonioscòpia,  paquimetria corneal, campimetria computeritzada, estudi estructural del nervi òptic mitjançant OCT.
En funció dels resultats, la valoració de la seva historia clínica i els antecedents es realitza el diagnòstic i es recomana un tractament si es considera necessari, i se indica quan es necessari tornar a veure al pacient.

6.Tinc antecedents familiars de glaucoma. Què puc fer per a detectar  la malaltia i a partir de quina edat?

El seu oftalmòleg li explicarà que els antecedents familiars de glaucoma augmenten de forma important el risc de patir la malaltia. En aquest grup de pacients podria ser recomanable realitzar una primera visita amb l’oftalmòleg al voltant dels 40-45 anys.
En aquesta visita es realitzen les exploracions i proves necessàries  i es recomanarà la pauta per les visites posteriors. Aquesta visita de seguiment pot ser cada any ( o inclús abans)  en els casos en els que es considera el pacient com d’alt risc de evolució a glaucoma, o bé cada 2-3 anys en els casos en que es consideri que el risc és baix. A mesura que els pacients es fan majors, les visites solen ser més freqüents.

7.No tinc antecedents familiars de glaucoma ni factors de risc dels abans mencionats. No necessito fer-me cap revisió oftalmològica?

Es recomana que els adults sense antecedents ni factors de risc visitin al seu oftalmòleg al voltant dels 40 anys. Des de aquest moment se aconsella una visita cada 2-4 anys fins als 54 anys, i a partir d’aquesta edat cada 1-3 anys fins als 65.Des de aquell moment la necessitat de visites se individualitzarà  en funció de es condicions de cada pacient i de la aparició d’altres malalties típiques de les edats més avançades (cataractes, degeneració macular senil etc..).En qualsevol cas serà el seu oftalmòleg qui li indiqui la freqüència de les seves visites.

8.La meva visió es bona. Encara així puc tenir un glaucoma?

Un pacient amb un glaucoma avançat pot tenir una agudesa visual o qualitat de visió aparentment bona. El dany associat al glaucoma no afecta d’entrada a la agudesa visual, sinó al camp visual o visió perifèrica.
Una persona sana te un camp de visió que, des de el seu costat esquerra fins al dret, arriba uns 190 graus. A mesura que el glaucoma avança, aquest camp es redueix i en casos avançats solament veuríem les coses que tenim al davant i no als costats. Es el moment en que típicament es comença a tenir problemes per a conduir o aparcar, ja que s’ha de girar més el cap per a veure coses que abans es veien per la cua del ull, o bé nota que cada més ens dona cops amb el marc de les portes.
En etapes finals els pacients amb glaucoma avançat tan sols mantenen una visió  en tub d’escopeta, sols veuen una part molt petita del camp visual central, encara que aquest camp romanent els permet  poder veure les lletres utilitzades per a mesurar la agudesa visual. El oftalmòleg valorarà la possible afectació del seu camp visual.

9.M’han trobat la pressió intraocular alta. Tinc glaucoma?

De forma habitual els nivells de PIO alta son típics del glaucoma. Així i tot, una mateixa PIO no afecta per igual a totes les persones. Existeix un nombrós grup de pacients que tenen nivells de PIO altes superiors a 20-21mmHg però que no desenvolupen les alteracions típiques del glaucoma en el fons d’ull ni en el camp visual. Aquests pacients se anomenen “hipertensos oculars”. En funció del càlcul de risc de que la malaltia pugui progressar o no cap a un veritable glaucoma ( antecedents familiars i personals, estat del nervi òptic, campimetria, gruix corneal, etc..) es pot necessitar tractament , especialment  si la pressió intraocular és molt alta o es detecta progressió en el camp visual o en el estudi del fons d’ull. Son pacients sospitosos de poder desenvolupar un glaucoma i per tant necessiten un control periòdic estricte .
Encara que la pressió intraocular alta és un dels elements més típics  del glaucoma, existeixen casos poc freqüents de la malaltia en els que la pressió intraocular es normal o inclús baixa. Per això, el diagnòstic precoç del glaucoma no s’ha de realitzar únicament mesurant  la pressió intraocular, sinó realitzant una exploració oftalmològica complerta que ha d’incloure la realització d’un fons d’ull amb visualització directa del nervi òptic i les proves complementaries que es considerin oportunes.

10.La pressió intraocular és la mateixa durant tot el dia?

En persones sanes els valors de la pressió intraocular no son constants sinó que varien al llarg del dia. Tendeixen a ser més altes a primera hora del matí per disminuir durant el dia i tornar ha aixecar-se per la nit. Aquestes variacions son significatives, i de vegades poden arribar a ser de 8 mmHg de diferència entre dues mesures. Per tant, resulta imprescindible tenir en compte:
La hora a la que es realitzen les mesures de PIO. Les variacions al llarg del dia seran considerades per l’oftalmòleg a l’hora de prendre decisions clíniques  ( per exemple canviar una medicació)
Idealment  les diferents mesures haurien de ser realitzades en hores similars.
En alguns pacients pot ser útil realitzar mesures en diferents dies i hores.
La hora de administrar les gotes per a baixar la pressió és important. Per exemple, si les gotes es posen a les 8 del matí i la visita és a les 8,30, és possible que encara no hagin fet efecte i la PIO surti més alta del que realment està al llarg del dia.